ALUCINEMALCOLE AL PRIMER DIA DE COLE






Cinc anys, amb cinc pel·lícules, cinc anys per convéncer i demostrar que l'audiovisual és el futur, com ho és el teatre, la dramatització, la desinhibició i l'exercici de les emocions. A partir de hui els nostres alumnes han començat a fer una crítica del que pot ser real quan veuen a la televisió, al YouTube, als mòbils.


"La tecnologia avança però jo no." Deia Alaska i Dinarama en una de les seues cançons als 80. Els vídeos ocupen gran part de les nostres vides. Però sabem llegir el que hi ha darrere d'una imatge?

L'escola, a banda d'ensenyar a llegir i escriure, ens ensenya a discernir les imatges que ens arriben pels mitjans de comunicació.




Molts xiquets i xiquetes m'han parat l'endemà de les projeccions, per preguntar-me moltes coses. El que era veritat i el que no, com es fa això de desaparéixer i aparéixer, com vaig poder gravar un eclipsi, si el bes d'Àlex a Anna va ser de veritat.


Molts xiquets van passar un poc de por, però que cal treballar-la i dialogar-la amb les alumnes. Als xiquets i xiquetes de 5 anys els hem tocat la flauta "màgica"
per poder desmuntar pors, altres nens s'han sentit tan importants, que han començat el curs amb una alegria que no esperaven.


Ells mateixos ho han dit: fer cinema és una experiència tan bonica, que m'agradaria repetir-la. El que més m'agrada de fer cinema és haver fet riure a la gent. Hem fet un treball tan xulo i tots junts en equip!


Ja fa 5 anys, i anem per més. Comencem a entendre que tot és un camí per educar-nos junts, mestres i alumnes. I que l'audiovisual és el futur.

Comentaris

Entrades populars