AL FORN DE LA IMAGINACIÓ

Ja tenim al forn de la imaginació la nostra pel·lícula. A l'escola l'aula de primer ja està preparada per a l'estrena, hem tret les taules al passadís. Ja quasi estem de vacances i hem treballat de valent ha sigut un poc difícil fer primer. Són tants canvis?, però ha valgut la pena.

Amb Rosalina, Teresa i Willy hem fet la festa de saber llegir i escriure rodant una pel·lícula que ja fa temps en unes jornades d'audiovisuals organitzades pel "Cefire" de Torrent es rondava pel cap. I a la fi ha eixit.

Al principi quan ens comunicaren a la classe que anàvem a fer cinema no m'ho podia creure. A l'escola Santa Bàrbara tots els anys fan alguna pel·lícula i ens agrada molt, perquè veiem a companys a la pantalla, i sempre ens conten alguna història.

Ens diverteix molt la idea de ser protagonistes aquest any.

Amb el guió amb les mans començarem a jugar cada dia una estona abans d'eixir al pati. Jugarem amb tot, amb l'elecció dels personatges, amb la recerca de vestuari, amb dramatitzacions de com fer les escenes i els personatges.

Tots, tots junts hem viscut junts el desenvolupament de com s'organitza un rodatge. Willy ens contava les idees noves, Rosalina ens recordava que faltava per portar de casa, Teresa revisa a un llistat una vegada i una altra l'attrezzo, i com quadrar l'horari per poder gravar. Així que tots a una, i amb un petit pressupost hem pogut rodar VULL FER CINEMA. El dilluns 20 de juny a un dia d'acabar el curs 15/16 farem l'estrena, és per això que ja ho tenim tot preparat.

Un aula plena de cadires com si d'una sala de cine es tractara i un altra aula amb un "photocoll" per compartir amb els nostres pares, mares i familiars, als que hem convidat a les nou del mati.

El que ha suposat per nosaltres ser nens de 6 anys en una escola que aposta per l'audiovisual no es pot descriure amb paraules. Però si amb les cares i el bon rotllo que tenim amb mestres i companys.

El cinema ha valgut per potenciar les nostres capacitats i aprofitar les nostres errades que també es poden veure al film, Willy que ha sigut el director ens diu que on ens equivoquem de text, de moviment, de mirar a càmera quan no calia fer-ho, queda tan bonic com un vertader efecte especial de Hollywood, i és que som nens i nenes jugant a fer cinema, però aprenem a relacionar-nos, a treballar en equip i a fer coses noves que mai haguera imaginat. Ja veureu, ja....

En fi, nerviosos de què arribe el dilluns!, qui anava a dir que un dilluns d'escola m'agradaria tant?